mmm...

mmm...

entrar al llitet quan fa fred i estàs cansada
llevar-te i que faci un sol resplendent i el cel sigui ben blau
esmorzar escoltant els ocellets cantant des de l'ampit de la finestra
passejar pel mercat d'objectes de segona mà tot sentint olor de menjar boníssim
escoltar musiqueta mentre estàs davant de l'ordinador fent feineta
tancar els ulls, veure estrelles i pensar quina vida més bonica

mmm...

The Big Bang Theory

La teoria del Big Bang és molt més complicada del que sembla i del que ens han explicat. Per sort tinc un amic que es dedica a la cosmologia i de vegades me n'explica algunes coses.



Però del que us volia parlar aquí no és de la teoria del Big Bang, sinó de "The Big Bang Theory", que m'ha tingut enganxada aquest cap de setmana. Feia temps que no em passava: 17 capítols en menys d'un dia. No pot ser bo, no, però la sèrie en qüestió s'ho mereix. No us explicaré de què va. Ja ho descobrireu vosaltres mateixos =), si us ve de gust.

adéu siau amic

que trist, no?
antoni bassas ens deixarà...
quan no estigui a la feina faré alguna altra reflexió al respecte =)

special days

and everything is like I imagined
i cada dia millor i millor i millor i més i més i més
i em mira i el miro i somriem =)

que n'és de bonica la vida, a vegades!

InternacionalitätI

Vielleicht sollte ich mehr auf Deutsch schreiben. Ich bin in Deutschland, nicht war? Also sollte ich die Sprache von hier üben. Aber es ist so schwer! Es ist unglaublich. OK, ja, ich habe nicht viel Deutsch hier gelernt. Aber ich habe viel andere Arbeit zu tun. Die gute Dinge ist, dass ich Deutsch überall habe, so ich hoffe, dass es drinnen mir geht! Weiss nicht, wir werden sehen.

Die Leute in Berlin diesen Tage sind alle ein bisschen verrückt, wegen die EM (oder Europameisterschaft). Gestern hat Deutschland gewonnen, und es war wie Sant Joan hier. Mit Böller und Feuerwerkskörper überall. Und die Autos haben alle Fahnen an den Fenstern. Es gibt auch viele türkische Leute, so ihr könnt euch selbst vorstellen "piiip"!.

Ahir vaig anar a un museu amb un noi de xile, vaig mirar el partir amb una colla d'alemanys, una francesa i un noi d'Alaska (grata sorpresa!), treballo amb alemanys, un noi mexicà-grec, americans, catalans (!), espanyols, francesos, xinesos, tailandesos... Tinc una amiga d'Holanda, un noi d'Austràlia, unes franceses molt maques... Fua. Incredible. Això a Sant Julià no ho hagués pas trobat =)

perquè en quedi constància

la frase que m'ha fet partir de riure del llibre que m'acabo de llegir:

"Se quedó perplejo al ver a una anciana sentada junto al árbol con un cachorro en el regazo, pero no se detuvo a pensar quién podía ser."

així fora de context no té res, la frase en si... però, fua, quin fart de riure! i mira que el llibre és dolent... dolent dels que enganxen =)

el yo de más allá (o això diu ell!)

quizá debería drogarme (más)
para así tener más tiempo
no futuro, sinó presente

poder vivir de noche para ver las estrellas
poder vivir de día para ver el sol
y leer más libros y ver más películas
y trabajar más y salir de fiesta también

y ver más a mis amigos, que tanto quiero
y a los otros que también quiero
y que no son mis amigos

pero ahora como no me drogo (tanto)
tendré que irme a dormir para poder sobrevivir el mañana
y lo consultaré con la almohada
que siempre me aconseja bien

no soy yo quién habla, sinó él =)

port de la jungla verda verda verda

and he walks away. he knows there is somebody waiting for him but he doesn't want to go back.

vestit negre de seda, caminant pels parcs de la ciutat. fa fred i el cel, tapat, insinua pluja. comença a fer vent. camina mirant-se els peus i para just a temps de xafar un formiguer. enveja. sent enveja de les formigues. que viuen per menjar i construir i mengen i construeixen per viure. i moren en fila una després de l'altra. continua caminant i "piiiiiiiiip" un cotxe a punt d'atropellar-la. no caminis mirant-te els peus, li deia la seva àvia. l'acompanyava a l'escola sempre i ella no mirava mai els cotxes ni els semàfors. vigila! "ring" una bicicleta. el vent fa agafar-li fred i li despentina els cabells, que ara li tapen la cara. les mans a la butxaca. s'ha deixat els guants a casa. però qui ho havia de dir que al juny faria aquest fred? continua caminant i una llàgrima li regalima per la cara. se sent sola i trista. no està a l'alçada de l'altra gent de la ciutat. del món. ells fan coses i ella no. res. què se n'ha fet de la seva vida? com han pogut passar tan ràpid els anys sense que se n'adonés. sense crear-se una afició. sense tenir plaers ni plats preferits. sense saber escriure ni un sol poema ni tocar un instrument. se sent una nena que encara ha d'aprendre quan fan dos i dos i que necessita seure a la falda de la seva àvia i que li expliquin un conte per anar-se'n a dormir. i mira l'altra gent i s'imagina quina vida deuen tenir muntada. millor que la seva. continua caminant, ara pel costat del riu. el vent fa aparèixer unes onades que no hi solen fer i una barca que està flotant salta amunt i avall. ai! quines ganes de fer fotografies que té. aquí i allà. mira el cel i cada cop està més negre. de sobte, un tro esgarrifós la sobresalta. i ve acompanyat de les primeres gotes de pluja que se li barregen amb les llàgrimes.